No parlem del format ... tot completament pautat, sense cap mena d’espontaneïtat, i amb poca gràcia de tots dos candidats al mirar a camera ( què bé els hagués anat assistir a les tortures del nostre taller). La realitat és que va ser força avorrit, dos monòlegs plens de retrets i amb molt poques propostes. Per tant, més que ajudar als electors indecisos a decidir el vot, el debat haurà ajudat als mitjans de comunicació que el van emetre a augmentar l’audiència.
Pels que preferiu veure-ho en video, aquí els teniu. Els altres, perdoneu si m’enrotllo ( ja em disculpo amb antelació), però la cosa va anar més o menys així:
- El debat s’inicia amb la incertesa de si els candidats acataran la petició de Campo- Vidal de no desqualificar-se, o si bé arribaran a les mans. Per sort, la cosa no va passar d’acusar-se l’un a l’altre de mentiders.
- Tant un com l’altre no paraven de donar dades que contradeien la postura del contrari i que els electors, a part d’acabar marejats amb els gràfics de colorets que mostraven, no teniem manera de saber quins eren certs o no ( els de Rajoy deixaven per terra el govern ZP, i els de Zapatero el contrari, és clar).
- Hi ha coses que no canvien. La muletilla del Mire- usted deu ser alguna cosa innata a tots els peperos. I com sempre, Rajoy continua pensant que ell és Espanya, perquè cada cop que Zapatero obria la boca, arrancava el seu discurs amb un “ Parece que Zapatero quiere hablar de X...pero vamos a hablar de lo que realmente interesa a los españoles”. A mi també m’agradaria tenir aquesta capacitat !
- Boníssima la cara de pasmo de Zapatero quan Rajoy va dir que l’havia recolzat. En el bloc de política exterior, crec que va ser.
- Rajoy continua preocupadíssim per la unitat dels espanyols i acusa a Zapatero de no tenir ni idea de la nació espanyola. A, i li resulta evident que a Catalunya no es pot estudiar en castellà. I jo em pregunto, és evident?
- Zapatero s’aferra a l’11 M i a la guerra d’Irak. Va quedar clar que va contra els seus principis fer ús partidista del terrorisme. Rajoy, per la seva banda, afirma que MAI van negociar amb ETA, i dale que dale amb el Pacte del Tinell i amb la inconstitucionalitat del Estatut de Catalunya. Això sí, no sap què és un bono- bus.
- Rajoy va mostrar una sobtada preocupació pel canvi climàtic. Per això Zapatero no va poder resistir el refrany de a buenas horas mangas verdes.
- Zapatero va acusar a Rajoy de mostrar despreci per la gent de la cultura com Sabina o Serrat, per haver-los qualificat de “untados” pel tema del cànon digital. Jo, personalment, em quedo amb la resposta de Rajoy: “ Usted AGREDIÓ A LA VÍCTIMAS DEL TERRORISMO, que sí que son gente desvalida y no Serrat o Sabina”. Evidentment l’acusació va indignar a Zapatero, que si bé ha estat criticat per no mostrar un to més agressiu, jo crec que és d’agrair el to pausat i tranquil que va mantenir, sense caure massa en les provocacions. Però Rajoy es va retratar. Per començar, recordem que pel PP només hi ha unes víctimes, les d’ Alcaraz, mentre que gent com Pilar Manjón son “ unos lloronoes”, com li va dir en el seu dia Zaplana.
Per últim resta comentar les conclusions.
En les de Zapatero, amb careta de nen bo, no van faltar les paraules lealtaz, prosperidaz, igualdaz, humildaz, o paz. I de les autonomies, ni piu. Això sí, una bona despedida, a l’estil Murrow: Buenas noches, y buena suerte.
En les de Rajoy, només li va faltar musiqueta de violins i unes quantes llagrimetes. "No pido el voto para mi" ( shino también para Acebes, Zaplana y Eshperanza...afegeixo jo ) "shino para España" ( porque yo, soy España ... torno a afegir jo). I què dir de l’exemple de la nena, que neixi en una Espanya on tingui familia, vivenda i uns pares amb treball! Aix, a mi em va commoure.
No hay comentarios:
Publicar un comentario