Un plató de bojos

Ja tenim Magazine! Ens ha costat suor, llàgrimes, i una mica més, però ja el tenim! Crec que ha estat un dels cops que hem après més, ja que tots ( o pràcticament tots) hem desenvolupat moltes funcions, ja sigui camera, mesclador, àudio, i evidentment, la d’actors. La gent s’hi ha lluït, i el nostre gran jefe deu pensar el mateix, perquè almenys ja ens ha assegurat l’aprovat! Tenim una Xènia i un Marcos disfressats de pollastres, un Jordi transvestit a la cubana, una Montse i un Pueyo fent de futurolegs, un Joan enterramorts aterroritzant al personal, i un Raül irreconeixible transformat en un banquer, entre d’altres. I jo, què puc dir ... m’he vist amb un dels vestidets més ridículs que mai m’he posat ( crec que m’arrepentiré d’haver fet la gràcia).
Personalment m’he rigut moltíssim. He participat a la sèrie de La Família Popular, gaudint de les grans interpretacions dels meus companys (les meves dots interpretatives deixen força que desitjar). He pogut cantar amb la Marta Bergas un Killing me softly que quasi fa ploure. I he après molt del món de l’erotisme.
Però per sobre de tot el que hem treballat, de les hores que hem passat a l’Avid, de les hores que hem deixat de dinar, i de l’estrès al que ens hem vist sotmesos, m’agradaria destacar una cosa ( i deixeu que em posi cursi). Ja queda poc nois, i puc dir que m’encanta treballar amb vosaltres. Hem vist, més que mai, el que és treballar en equip, ens hem ajudat els uns als altres i ens hem donat suport. Crec que això, també és molt important. I no sé el resultat del nostre Magazine, però ha valgut molt la pena fer-lo.