El surrealisme en estat pur

Si posem en un plató a uns pollastres en un concurs, a Madame Rougie llegint el futur, una entrevista a una dona invisible o a en Pueyo fent els horòscops... què tenim? Doncs tot i que el més lògic seria pensar en un manicomi, la resposta encertada no és aquesta. Es tracta del primer dia de rodatge del nostre magazine. Per la part que em toca, jo he estat darrere les cameres, una posició que m’ha permès observar la genialitat creativa ( o el morro excepcional) d’alguns dels meus companys. M’agradaria no oblidar, tot i que no els hem vist en acció) a en Joan l’enterramorts pel cementiri de Montjuïc, i a en Raül el banquer demanant propines pel carrer. No sé si estem actuant més del que toca, ni si ens ajustem a les normes que cal seguir per fer un magazine, però del que no hi ha dubte és que li estem perdent por a la camera i que ens ho estem passant bé. Crec que això provablement es transmetrà en el resultat final.