Avui gravem el nostre segon informatiu. Ens han dit que el segon sempre acaba sortint pitjor que el primer perquè la gent es relaxa. Jo no crec que em relaxi massa perquè em toca fer de mescladora i ara per ara, no tinc ni idea de com funciona el tema!
El que no es pot dubtar és que aquest informatiu, ja abans de néixer, ens ha costat suor i llàgrimes a la Núria (camera) i a mi (redactora), l’ENG d’economia. Ni ella ni jo tenim massa idea d’economia, però ja diuen que un periodista ha de saber de tot.
De tema no n’ha faltat, ja que vam tenir la sort (o la desgràcia) de gravar el dilluns negre, presagi d’una setmana desastrosa als parquets de tot el món.
Així que ens vam dirigir a la Bors de Barcelona per enregistrar imatges de caos. Vam aconseguir que ens deixessin entrar a filmar, i tot i que l’ambient era força tranquil, no ho devien estar els treballadors experts, perquè no vam aconseguir que ningú baixés a fer-nos declaracions. Només baixaven per TV1...el que fa venir de part d’un gran mitjà! En fi, que no vam tenir més remei que buscar una immobiliària per relacionar el tema amb la crisi del sector immobiliàri. Però va ser “misión imposible” perquè teníem direccions de 4 immobiliàries i cap era correcte! Cansades de carregar la camera i del nostre incipient reuma, vam deixar-ho està. Per alguna cosa existeix la dita de “demà serà un altre dia”. I sí, a l’endemà vam tenir sort i vam trobar una immobiliària a Gràcia on ens van tractar molt bé. Ara, tampoc va resultar fàcil. Prèviament havíem passat per un Tecnocasa que ens feien trucar a Madrid per demanar permís i per un Fincas Corral amb una dependenta amb excés de timidesa que tot i que no tenia cap client a qui despatxar es va negar en rodó a sortir al nostre informatiu. Què els hi passa ales immobiliàries? Per què és més complicat gravar a algú en una immobiliària que a un polític?
El que no es pot dubtar és que aquest informatiu, ja abans de néixer, ens ha costat suor i llàgrimes a la Núria (camera) i a mi (redactora), l’ENG d’economia. Ni ella ni jo tenim massa idea d’economia, però ja diuen que un periodista ha de saber de tot.
De tema no n’ha faltat, ja que vam tenir la sort (o la desgràcia) de gravar el dilluns negre, presagi d’una setmana desastrosa als parquets de tot el món.
Així que ens vam dirigir a la Bors de Barcelona per enregistrar imatges de caos. Vam aconseguir que ens deixessin entrar a filmar, i tot i que l’ambient era força tranquil, no ho devien estar els treballadors experts, perquè no vam aconseguir que ningú baixés a fer-nos declaracions. Només baixaven per TV1...el que fa venir de part d’un gran mitjà! En fi, que no vam tenir més remei que buscar una immobiliària per relacionar el tema amb la crisi del sector immobiliàri. Però va ser “misión imposible” perquè teníem direccions de 4 immobiliàries i cap era correcte! Cansades de carregar la camera i del nostre incipient reuma, vam deixar-ho està. Per alguna cosa existeix la dita de “demà serà un altre dia”. I sí, a l’endemà vam tenir sort i vam trobar una immobiliària a Gràcia on ens van tractar molt bé. Ara, tampoc va resultar fàcil. Prèviament havíem passat per un Tecnocasa que ens feien trucar a Madrid per demanar permís i per un Fincas Corral amb una dependenta amb excés de timidesa que tot i que no tenia cap client a qui despatxar es va negar en rodó a sortir al nostre informatiu. Què els hi passa ales immobiliàries? Per què és més complicat gravar a algú en una immobiliària que a un polític?
No hay comentarios:
Publicar un comentario