La Tauromaquia, cultura?

Avui estava fullejant EL PAÍS i una cosa m’ha cridat l’atenció. Una notícia:

“LA MONUMENTAL: Inicio con dos faenas magistrales”, ocupa l’última plana de la secció de cultura. Els toros, cultura? No sé des de quan els diaris inclouen aquest tipus de noticies en aquesta secció, provablement des de fa temps i no me n’havia adonat. Però m’ha sorprès. M’ha sorprès i m’ha molestat. No amagaré en cap moment quina és la meva opinió personal respecte el tema, estic en contra de la tauromaquia. Per mi no té cap gràcia veure com els toreretes s’enfronten als toros i els hi van clavant banderilles, per rematar-lo després i tallar-lis les orelles. Em sembla depriment que a la resta del món cada cop que dius que ets espanyol el primer símbol que vingui al cap sigui el del “toreros”.
La gent fanàtica dels toros argumenta que la tauromaquia és una manifestació artística de com la raó humana pot vèncer la força bruta d’un animal. O bé, que igual que ens mengem les

vaques podem matar els toros en una Plaça. Per mi la tauromaquia no és una manifestació artística sinó un acte salvatge, i no crec que sigui el mateix matar un animal per una necessitat bàsica com és l’alimentació, que matar-lo com a esport. Ai no! que era acte cultural...

Però aquesta és la meva opinió personal, i el que pretenc no és fer un al·legat contra la tauromaquia. Sé que es tracta d’una tradició molt arrelada a Espanya (i no ens enganyem, també una indústria que mou molts diners i els protagonistes de la qual ho són també de la premsa del cor). Per tant, és difícil que acabi.
La meva intenció és simplement posar sobre la taula aquesta qüestió: És la tauromaquia part de la nostra cultura? A regions com Catalunya està comprovat que aquest sentiment no és un sentiment general, només cal recordar la política que La Generalitat va portar a terme de prohibir els toros a menors de 14 anys. El fet que a determinades regions no es tingui aquesta empatia cap als toros, no hauria de ser motiu suficient per que no sortíssin a la secció de cultura d’un diari que arriba a tots els punts del país?

"Y de repente el toro miró hacia mí. Con la inocencia de todos los animales reflejada en los ojos, pero también con una imploración. Era la querella contra la injusticia inexplicable, la súplica frente a la innecesaria crueldad".


Antonio Gala